dissabte, 31 de gener del 2009

CONTE D'UNES SABATILLES

Heu experimentat mai el plaer de fer un regal a un amic sense esperar res en canvi?

Un cap de setmana varem convidar un amic a compartir una estada a Calonge on teniem allò que en diuen "una segona residència" Durant les moltes hores que varem passar xerrant, sobretot de maratons i altres carreres de fons, el nostre amic manifestà que estava molt decebut dels seus resultats com a correrdor ja que mai havia aconseguit guanyar una copa, ni que fos en el tercer lloc de la classificació.

Mentre jo seguia la conversa que tenien ell i el meu marit se
m'acudí la bona pensada de regalar-li per el seu aniversari unes bones sabatilles de córrer, aviat compliria 35 anys, edat idònea per fer curses de fons.
I, dit i fet. Ja em tens de botiga en botiga d'esports buscant les millors sabatilles. Finalment un venedor m'aconsellà d'anar a un comerç de sabatilles difícils.
I, som'hi, cap allí falta gent!
-Vull unes sabatilles de córrer tan lleugeres i ràpides que permetin guanyar qualsevol cursa per llarga que sigui.
El dependent molt amable diguè
-Tinc el què li fa falta. aquestes platejades son les millors, poden córrer tan vertiginosament que per aturar-les s'ha d'activar el fre que porten una estona abans d'arribar a la meta.
-Perfecte, ja me les pot embolicar, me les emporto.

En rebre-les, el nostre amic es mostrà molt satisfet i ens demanà d'anar a veure'l en la propera cursa. I, allí ens teniu, ben prop de la meta esperant la seva arribada. Però, sorpresa! si, si que arribà el primer, passà per devant nostre com una exhalació, però, ai las! El pobre s'oblidà d'activar el fre i passà de llarg de la meta com un cometa amb la cua platejada sense poder parar de córrer i córrer i córrer.


5 comentaris:

maria ha dit...

Jo en vull unes!!!!!!

Francina Gili ha dit...

Potser encara està corrent. L'heu tornat a veure?

M.Dolors Figueras i Montse Capellas ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit perquè m'ha portat a reflexionar i pensar que la empenta de còrrer no ens ha de fer perdre de vista la meta".


Uf que difícil tot plegat!!!.

Raimunda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Raimunda ha dit...

El teu conte és molt divertit, però com ja ens tens acostumats sempre s'hi troba un punt de reflexió.Corre, corre!, però no et passis la meta, M'ha agradat molt Raimunda