Gentil alzina
filla de les muntanyes
què fas plantada
enmig de Barcelona
de plàtans encerclada?
Ets testimoni
d'una època passada
on t'envoltaven
els prats verds i frondosos
que al mar arribaven.
Mes, no t'enyores
de les teves germanes
de Collserola
i tú aquí tota sola
sent com ets bosquerola?
Seràs estranya
i sempre forastera,
un fútil arbre
que si eixamples ta copa
no moriràs de vella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada