L'ALZINA DEL PASSEIG DE GRÀCIA. Tankas.

Gentil alzina
filla de les muntanyes
què fas plantada
enmig de Barcelona
de plàtans encerclada?

Ets testimoni
d'una època passada
on t'envoltaven
els prats verds i frondosos
que al mar arribaven.

Mes, no t'enyores
de les teves germanes
de Collserola
i tú aquí tota sola
sent com ets bosquerola?

Seràs estranya
i sempre forastera,
un fútil arbre
que si eixamples ta copa
no moriràs de vella.

LA MEVA TARDOR

¿Perquè serà que la tardor és l'estació de l'any que més m'agrada? Serà que jo soc a la tardor de la meva vida?
La primavera amb el seu esclat de colors vius i alegres, era l'estació que em fascinava quan era joveneta. Veure brotar els arbres, les flors, els verds brillants i joves... em feia sentir la vida germinar dins meu.
Però sent la primavera una estació tan esplèndida, la tardor en aquest moment és la què realment m'enamora. Com gaudeixo de l'espectacle dels seus colors! Els grocs i taronges, els marrons dels roures contrastant amb el verd fosc dels pins negres i avets, els vermells intensos, esclat de llum i d'amor, també de la fressa de les fulles, ja un xic seques, acaronades pel vent que vol despullar els arbres preparant-los per l'hivern, i no vull deixar-me la calidesa de les postes de sol.
Voldria ser pintora per poder plasmar en una tela el què els meus ulls contemplen però sobretot el què sent la meva ànima.
Com la natura, la tardor de la meva vida és plena de colors: nostàlgies, alegries, penes, lluites, amor..., i la serenor que arriba desprès de la primavera i l'estiu.

UN POLSIM DE PROVERBIS

PROVERBIS

Un proverbi és l'enginy d'ùn de sol i la saviesa de tots. ( Jhon russell).

Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener.
De la lluna de gener, l'amor primer.
La lluna de gener, la reina dels cels és.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster.
La lluna de gener és la més clara de l'any,i mirar-la no fa dany.
Lluna de gener girada, mar avalotada.
Pel gener mana la lluna, i pel juliol mana el sol.
La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

"No ho oblidem: Si un dia el català despareix, no serà perquè no l'aprenguin els no catalonoparlants, sinò perquè els catalanoparlants l'haurien abandonat. Que cadascú obri en consciència."

Antoni M. Badia i Margarit

POEMA QUE SALVARIA (Carme Codorniu)


ARA ÉS DEMÀ


Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el què es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrá. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix el cantic que commou,
l'ànfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí Pol