POEMA QUE SALVARIA (Carme Codorniu)


ARA ÉS DEMÀ


Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el què es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrá. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix el cantic que commou,
l'ànfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí Pol