Era un matí de diumenge. Passejant pel Parc de la Ciutadella, entre el brogit de fons de la ciutat sentia el sonar d'una campana que cridava a missa els feligresos i els records sorgiren a carrera feta.Un 7 de maig de 1945 el so de la campana de l'escola sonava sense parar. Totes érem a la classe ja feia estona i seguia tocant. De sobte entraren la directora, Mme. Llisterry acompanyada de Mr. Ernest dient, "La guerra s'ha acabat! Tothom al pati d'aquí deu minuts" Quin guirigall es va organitzar! La alegria s'apoderà de totes nosaltres, una nena francesa plorava, el seu pare era a la guerra. Totes arrenglerades en fila de dos, com era costum en aquella època, baixarem al pati. Era ple de gom a gom, professors, alumnes, personal de l'escola i la directora.
Quan s'aconseguí el silenci va començar a sonar un himne, prohibit en aquell temps pel govern espanyol, que tots seguirem emocionats:"La Marseillaise". Després crits de " Vive la France".
L'himne que va sentir-se des de fora de l'escola va fer que a la hora de la sortida, la policia fos present en el vestibul, però la directora que tenia una figura que imposava els va dir:" Aquí dins és França. Fora!
1 comentari:
Molt emotius els teus records i molt ben lligats amb el so de la campana sentida al Parc de la Ciutadella. Quan es té temps és una delicia passejar pels diferents blocs.
Publica un comentari a l'entrada