A mi, m'agradava molt aquell raconet. Tenia fama justificada de ser el més bell i tranquil del parc. Encara ara, després de tant temps de ser lluny d'aquest indret encisador, m'arriba la flaire dels rosers farcits de flors. Era un festival de colors i harmonia amanyagat per la música del brollador situat al bell mig de la placeta envoltada pels esvelts xiprers fent guardia i els salzes ploraners abillats amb el verd jove de la primavera; les seves llargues branques semblaven retre homenatge a tot aquell conjunt que em tenia fascinat.
diumenge, 5 d’abril del 2009
AQUELL RACONET
A mi, m'agradava molt aquell raconet. Tenia fama justificada de ser el més bell i tranquil del parc. Encara ara, després de tant temps de ser lluny d'aquest indret encisador, m'arriba la flaire dels rosers farcits de flors. Era un festival de colors i harmonia amanyagat per la música del brollador situat al bell mig de la placeta envoltada pels esvelts xiprers fent guardia i els salzes ploraners abillats amb el verd jove de la primavera; les seves llargues branques semblaven retre homenatge a tot aquell conjunt que em tenia fascinat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Quasi puc olorar les flors tot llegint
On és aquest raconet. Existeix?
Carme, breu però escampa la flaire.
Un relat romàntic ,subtil i d'una gran força descriptiva .Preciós!
Raimunda
Llegin aquest relat, semble que hem trobi pasejant i olorant les flaires per aquest raconet tan preciós.
He trobat aquest blog fen practiques de clase de informática i es done la coincedencia que ens coneixem
Dolors Rifà
Publica un comentari a l'entrada