UN POLSIM DE PROVERBIS

PROVERBIS

Un proverbi és l'enginy d'ùn de sol i la saviesa de tots. ( Jhon russell).

Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener.
De la lluna de gener, l'amor primer.
La lluna de gener, la reina dels cels és.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster.
La lluna de gener és la més clara de l'any,i mirar-la no fa dany.
Lluna de gener girada, mar avalotada.
Pel gener mana la lluna, i pel juliol mana el sol.
La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

"No ho oblidem: Si un dia el català despareix, no serà perquè no l'aprenguin els no catalonoparlants, sinò perquè els catalanoparlants l'haurien abandonat. Que cadascú obri en consciència."

Antoni M. Badia i Margarit

POEMA QUE SALVARIA (Carme Codorniu)


ARA ÉS DEMÀ


Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el què es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrá. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix el cantic que commou,
l'ànfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí Pol

Haikus

LES SENYORETES
DEL MAR


Fa hores pesquen
asseguts a les penyes
fins que s'adormen.

Encisadores,
de la Mar Senyoretes
molt rialleres.

Elles s'hi acosten,
a l'orella els hi parlen
misterioses.

Quan ells desperten
encisats tots es queden
del mar per sempre.

Carme Codorniu

Conte de Joaquim Ruyra

LES SENYORETS DEL MAR

RESUM


Sis vailets asseguts a les penyes pesquen ja fa hores.
Mentre esperen que surti la lluna s'adormen.
De sobte apareixen les Senyoretes del Mar, fades molt petitones, muntades sobre vermells llagostins. Totes riuen.
Tan bon punt s'han adonat dels sis pescadors, descavalquen, s'hi acosten i s'enfilen per llurs cames, amunt, amunt...
Totes van a mormolar paraules misterioses a les orelles dels qui dormen.
Quan els vailets desperten, ja les Senyotes del Mar han desaparegut, però l'encís ja s'és realitzat.
Res podrà destruir en el cor d'aquells xicots l'afició a la vida marinera. Doneu-los el benestar a muntanya i els veurem tristos i anyoradissos.

Carme Codorniu

CONTE
ELS DOS GERMANS

És un vespre de tardor amb el cel serè, ple d'estels deslluits per la claror de la ciutat. S'olora l'arribada del hivern.
La flaire viva de la fusta li envaeix els pulmons. Els ulls del Quim, una mica entelats,passegen la mirada pels bancs, les màquines, els taulons... El silenci l'aclapara. És la última ullada que fa a una vida passada, plena de d'il·lusions,dificultats, desanganys i alegries.
Al tancar per últim cop la porta del taller que tan els costà de remuntar després de la guerra a ell i el seu germà quan tornà de l'exili, deixa rere seu una llarga etapa per començar-ne una altre.
El record del germà l'entristeix.
L'Angel, un home vital i alegre, des que es va jubilar fa 2 anys no sembla el mateix.
- Ja no serveixo per res, diu; faig nosa.
- Demà mateix l'aniré a veure. Estic segur que l'animaré. Podem fer tantes coses plegats amb el temps de què disposem! Fins ara només hem treballat, ja ha arribat l'hora de descansar i gaudir del que hem relegat durant tants anys. Passejar per la ciutat, anar a prendre un cafetó davant de la catedral mentre veiem ballar sardanes... Complaure'ns amb les petites coses que la vida encara ens pot oferir.
- Demà l'aniré a veure.
El Quim que quan ha sortit del taller caminava una mica cap cot i encarcarat, ara va més dret i un somriure il·lumina el seu rostre.

Carme Codorniu

CORRELAT

Em vaig aixecar abans que sonés el despertador.
La dutxa ràpida.
Què puc menjar per esmorzar? tinc un tap que no em passa res, en fi em prendré un cafetó per
estar més desvetllada.
Les maletes encara s'han de tancar i el josep tot just ha entrat a la dutxa.
Deu meu no sé pas si farem tard!
Josep pren un cafè i telefono perquè vingui un taxi. Què vols esmorzar? Però has vist l'hora que és? Per tu sempre tenim temps i encara perdrem l'avió.
Però Carme, si son les vuit del matí i l'avió surt a dos quarts d'una!

DESENLLAÇ

El desenllaç

Tankas

El desenllaç

La lluna plena
a la mort riallera
il·luminava,
al darrera la mare
seguir-la li costava

Amb la capa negra
i la dalla esmolada
les dents mostrava.
La mare resignada
lenta a la mort seguia.


Després les dues
corrien i ballaven
i s'allunyaven
per un bosc molt ple d'ombres
de malsons i fantasmes.

Zirahuen

A Zirahuen, davant l'immens llac, una matinada d'octubre, una mantellina blanca cobreix les aigües. A la llunyania, el bram d'un ase trenca el silenci. Lagrisor del paisatge gela l'ànima. La tristor s'ha apoderat de tot. Avui enterren a l'home més vell d'aquest poble. Fins a la darrera hora ha tingut el cap cla, ha treballat la fusta amb les eines dels seus avant-passats i també la terra. És l'únic en tot el poble que dels seus llavis sortien sons desconeguts quasi per tothom. Era la seva llengua, només quedava ell que la parlés i molt poquets l'entenien.
Mlgrat que ha mort molt vellet i que sembla que el sol vol esvanir la boira i suavitzar la tristor, tot el poble l'hauria de plorar com abans es ploraven els morts. Ja res tornarà a ser igual, ni les ribes del llac, ni la verdor dels arbres, ni tan sols la boira matinera, ni serà igual el vent que l'aixeca i permet que el sol acaroni el paisatge.
Ara, pastura de la mort, ell i la seva llengua estimada, enterrats prop del llac que ha perdut el seu nom, que ha perdut milers de noms, mentre, les fulles seques ballen la dansa de la mort sobra la tomba. Però, la natura ressorgirà les paraules no ho faran.