MONTSERRAT
Montserrat és un lloc on m'agrada deixar-me caure de tant en tant. No és pas que sigui molt devota religiosament parlant, però Montserrat em fa sentir quelcom d'especial dins meu.
A diferencia d'altres vegades que hi he anat, aquesta, m'hi he quedat a dormir allotjada a l'hotel.
La meva habitació té una vista magnifica a la immensa plaça, amb una mica massa d'esfalt pel meu gust, també s'albira la gran vall per on es passeja el riu Llobregat i les majestuoses roques que com perles grises gegants formen aquesta peculiar muntanya que custodia el Monestir i entre les que circula com un centpeus, enfilant-se muntanya amunt, el funicular de St. Joan.
A les sis del matí les campanes de la Basílica, amb el seu repicar m'han donat el bon dia. Mig adormida m'he aixecat, el primer que he fet és obrir la finestra i m'he sentit acaronada per un aire fresc i ple d'aromes que m'ha desvetllat completament. La plaça era gairebé deserta a aquesta hora del matí, el repic de les campanes que han emmudit de sobte m'han deixat sentir el silenci que embolcalla aquesta hora màgica.
Com si es calés foc, m'he vestit amb una revolada i he baixat a la plaça per gaudir plenament d'aquesta pau que es respira. Em sento com la muntanya a aquesta hora del matí, flotant, envoltada per la boirina del fons de la vall. He seguit passejant fins que he arribat a l'esglesia. M'hi he quedat una bona estona ecoltant el cant harmoniós dels monjos.
Quan finalment he sortit, el què he trobat ja és un altre mon. L'encant ha desaparegut com la boirina del fons de la vall. El silenci no existeix. Gent per tot arreu, colles d'excursionistes, families, grups de turistes, etc.
Però no hi fa res, dins meu segueixo gaudint d'aquest sentiment tant especial.
